La Lilian no havia pogut aclucar l'ull en tota la nit, de cap de les maneres havia pogut conciliar el son.
Durant tota la nit havia sentit grills, rats penats, granotes, i alguns que altre mustèlid, però el que realment no la deixava descansar era el soroll interior que sentia al seu estómac, semblava que centenars de papallones aquella nit no la deixarien descansar.
Realment tot era fruit del que al dia següent anava a esdevenir, a la Lilian l’anomenarien presidenta de la caixa solidaria del seu poble i
Durant tota la nit havia sentit grills, rats penats, granotes, i alguns que altre mustèlid, però el que realment no la deixava descansar era el soroll interior que sentia al seu estómac, semblava que centenars de papallones aquella nit no la deixarien descansar.
Realment tot era fruit del que al dia següent anava a esdevenir, a la Lilian l’anomenarien presidenta de la caixa solidaria del seu poble i
.... fins aleshores aquest càrrec a la seva petita comunitat rural del cor dels manglars, tan arrelada e les formes de vida dels ancians, dels savis i dels esperits, mai una dona jove havia estat l’encarregada d’administrar-la.
ResponEliminaTenia moltes idees al cap, sobre com fer-la sobreviure, de com ajudaria a guanyar en autonomia a la gent de la seva comunitat.....
Tot i que la Lilian se sentia molt afalagada per la confiança que el seu poble havia depositat en ella, pensava que sola no podria dur a terme l'administració. Era molta responsabilitat i necessitava la participació del poble. Així, una de les primeres coses que va fer, va ser convocar les dones i homes de la seva comunitat, joves i grans, per recollir la seva opinió i decidir conjuntament com s'administraria la caixa solidaria.
ResponEliminaTota la gent del poble va fer la seva petita aportació i plegats configuraren la manera d'operar d'aquetsa caixa, unamanera que beneficiava a joves i grans, permetent que duguéssin una vida còmoda no oprimida pels tipus d'interès.
ResponElimina